FAMÍLIA I SOCIETAT: Presentació Documents

Inventari dels béns de Lluís Escolà, comerciant de Barcelona, amb crèdits a diversos països

Data: 1767, Desembre, 1.

Referència: AHPB, 1.019/34: Sebastià PRATS, Liber septimus capitulorum matrimonialium, concordiarum, societatum, inventariorum..., 29-XII-1764 / 24-XII-1767, f. 294r-313r.

Paraules clau: Crèdits Internacionals, Família, Inquisició, Inventaris.

Contingut: Els inventaris constitueixen un acte jurídic de garantia, aplicable en aquells casos en què la titularitat dels béns pertany a una persona i la seva administració a una altra. L’exhaustivitat en la descripció dels béns, gairebé fotogràfica, i la forta impregnació de seguretat jurídica són del tot positives per a l’estudiós, que es troba, així, davant una font rica i fiable. El seu aprofitament presenta un doble vessant. El primer, sobre qüestions socials, culturals i artístiques. I el segon, com palesa aquest document, sobre els nivells de vida, la cultura material i els aspectes econòmics, és a dir, les relacions econòmiques de la família, la naturalesa i el nivell de la seva fortuna i les relacions comercials que tenia establertes, de vegades ben intenses.

Context: Inventari dels béns de Lluís Escolà, familiar del Sant Ofici de la Inquisició i comerciant de Barcelona, ordenat per la seva vídua, Francesca Soler, i el seu fill i hereu, Tomàs Escolà. Els familiars del Sant Ofici eren persones vinculades a aquesta institució, que tenien com a funcions primordials fomentar la delació en el marc de la seva circumscripció, rebre testificacions i prendre els acusats, alhora que, com a contrapartida, gaudien de certes exempcions fiscals i privilegis. L’inventari comença amb una descripció molt precisa i rica de la casa on vivia el difunt, amb el detall usual dels mobles, les robes, els estris i les joies d’or i plata. Segueix amb la relació dels immobles que posseïa, com ara cases, masos, botigues i terres. Continua amb els censals i els interessos que el difunt tenia en diferents embarcacions. I, en darrer terme, acaba amb el balanç dels crèdits i dèbits del causant, que palesa un notable moviment de capitals derivat de les seves àmplies relacions comercials internacionals, ja que hi trobem esmentats llocs ben diversos, com Quebec, Londres, París, Filadèlfia, Nàpols, Marsella, València, Cadis, Gènova o Madrid.