FAMÍLIA I SOCIETAT: Presentació Documents

Protocol·lització del testament tancat del marquès de Verboom, cap dels exèrcits de Felip V

Data: 1744, Gener, 22.

Referència: AHPB, 997/41: Carles RONDÓ, Llibre de testaments, 3-VIII-1733 / 14-IV-1755, f. 31r-39r.

Paraules clau: Família, Guerra de Successió, Marquès de Verboom, Testament tancat.

Contingut: Joris Prosper van Verboom i de Wolf (1665-1744), fill d’enginyer militar, es formà al costat del comte de Vauban. Havia estat nomenat enginyer general del regne el 1710, any en què fou pres. Alliberat arran del Tractat d’Utrecht (1713), fou l’enginyer en cap de les tropes filipistes durant la Guerra de Successió. Planejà el setge de Barcelona i, un cop capitulada, projectà la Ciutadella (1715), per a la construcció de la qual calgué enderrocar part important del barri de la Ribera. Fou també l’autor del projecte no realitzat aleshores d’urbanització del sorral fora muralles (1719), vora el port, on dècades després s’aixecaria la Barceloneta. Igualment, el 1717, convertí la Seu Vella de Lleida en castell caserna i, entre molts altres projectes, participà en la construcció de la ciutadella de la Seu d’Urgell o el disseny del Canal d’Urgell.

Context: Protocol·lització del testament tancat de Jorge Próspero de Verboom, marquès de Verboom, capità general dels exèrcits de Felip V, enginyer general dels mateixos, governador de la Ciutadella de Barcelona i natural de la vila i cort de Brussel·les, ducat de Brabant, als Països Baixos, el qual fou redactat el 7 de gener de 1740. Nomena marmessors: els seus fills Joan Baptista, coronel i enginyer en cap, Guillem Xavier, prevere i canonge de la seu de Saragossa, i Carolina, marquesa de Roben; el marit d’aquesta, Francesc, marquès de Roben, coronel dels exèrcits i capità del regiment de les guàrdies valones; Gaspar d’Antona, tinent general i governador militar i polític de Barcelona; i, si morís a la Ciutadella, tal com de fet s’esdevingué, també el seu sergent major. Elegeix sepultura al convent de Santa Caterina, on reposa la seva esposa i el seu cunyat. Però, en el cas de morir a més d’una jornada de distància de la Ciutadella, mana ser enterrat a l’església parroquial del lloc on morís, llevat del seu cor, que serà posat en una caixa de plom i portat igualment a Santa Caterina. De fet, sembla que fou enterrat a la mateixa capella de la Ciutadella. Institueix hereu universal el seu fill Joan Baltasar, amb un ampli reguitzell de substitucions, d’altra banda usuals, i, en darrer terme, fa alguns llegats als seus altres dos fills.