NOTARIAT: Presentació Documents

Nomenament de Domènec Arahull com a notari de l’abadia de Montserrat i dels seus dominis, fet per l’abat Antoni Pere Ferrer

Data: 1450, Octubre, 22.

Referència: AHPB, 174/4: Francesc TERRASSA, Quintum manuale, 6-VII-1450 / 21-X-1451, f. 14r.

Paraules clau: Domènec Arahull, Montserrat, Nàpols, Notariat.

Contingut: L’abat Antoni Pere Ferrer, natural de Barcelona i provinent de la petita noblesa, es formà al monestir de Sant Cugat del Vallès i a la Universitat de Lleida. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics -prior de Santa Maria de Meià, paborde major de la seu de Barcelona i abat de Sant Pere de Rodes- fins que el 1450 fou nomenat abat del monestir de Montserrat. En aquest any de 1450 -data del document-, l’abat Ferrer es trobava al sud d’Itàlia amb el rei Alfons el Magnànim. De fet, fou el mateix monarca qui aconseguí que el papa Nicolau V el nomenés abat de Montserrat. Immediatament, atorgà poders als seus procuradors perquè prenguessin possessió de l’abadia i, tot seguit, exercí una de les seves prerrogatives com a senyor jurisdiccional eclesiàstic, nomenar notari de l’escrivania. Durant els anys següents romangué a Itàlia amb l’ànim decidit d’abolir la reforma iniciada a Montserrat arran de la vinguda de monjos de Montecassino el 1443, que dividí la comunitat, cosa que aconseguí el 1455 del papa valencià Calixt III. I el 1456 promulgà unes noves constitucions per al funcionament del monestir. El juliol de 1458 fou escollit diputat eclesiàstic de la Diputació del General per al trienni de 1458-1461 i, com a tal, és considerat el 27è president de la Generalitat de Catalunya. Se significà políticament, primer fent costat al príncep de Viana en la pugna amb el seu pare, el rei Joan II, i durant la Guerra civil catalana de 1462 donant suport a la Generalitat. El seu posicionament polític li passà factura en finir la guerra, moment en què fou declarat traïdor i enviat amb un vaixell a Provença, on no arribà mai, ja que el 1471 morí en un naufragi.

Context: Antoni Pere Ferrer, abat de Santa Maria de Montserrat, diòcesis de Vic, elegeix i crea el notari Domènec Arahull com a notari del seu abadiat i de tots els seus llocs, terres i dominis, de manera que pugui rebre i autoritzar qualsevol tipus d’actes, testaments i escriptures, tant judicials com extrajudicials. Hom li determina el mateix salari que els seus predecessors en el càrrec de notari de l’abadia. Domènec Arahull promet exercir l’ofici bé i legalment, i així ho jura.